En termes generals, els ponents van considerar els blocs com una eina indispensable per a la seva feina en televisió. Actualment, els blocs són un complement indispensable per als programes de televisió, on penjar-hi videos, programacions, entrevistes senceres, consideracions, fotografies o continguts extres que fidelitzen i satisfan els espectadors. En aquest sentit, Albert Murillo va confessar sentir-se ‘despullat’ sense el bloc.
Roger Roca i Lluís Marquina van destacar la importància que les aplicacions 2.0 tenen per disposar d’un feed-back cada vegada més necessari amb l’espectador: ‘Els blocs permeten que els programadors puguin saber què agrada i què no.’ Javier Capitán, per la seva banda, va destacar que el fet de ser popular incrementa l’autoexigència. Al seu entendre, a més, el futur de la xarxa es centrarà en el contingut, que ha de ser habitual i de qualitat. A més, va pronosticar que alguns fenòmens actuals de la xarxa aniran decreixent en poc temps.
El debat també va fer un incís en el tema del finançament dels productes on-line. D’on provenen els diners? En això, Javier Capitán veu clar que ‘quan la xarxa permeti a la gent guanyar-se la vida, canviarà inevitablement‘. Finalment, i després de l’actuació sorpresa del sempre surrealista Ravennius, que va donar un toc informal a la ponència, els ponents van debatre sobre el futur de la xarxa. Per Capitán, quedarà definit pels avenços tecnològics i la interacció de la gent, malgrat que internet sempre és una eina de doble tall, donat que la infinitat de recursos pot acabar per confondre l’usuari.
Antonio Fumero (UPM), Toni Mascaró (eMascaró) i Bernat Guitart (Infonomia) van protagonitzar una taula (‘El poder de les xarxes‘) provocativa, àgil i interessant sobre l’aplicabilitat de les anomenades ‘xarxes socials’ al món de l’empresa. Fins a quin punt les xarxes socials ens donen poder? Son realment quelcom nou? Són convenientment aplicades per les empreses?
PerAntonio Fumero, en la majoria de casos, l’adscripció del món empresarial a aquesta mena de xarxes és per moda i sense cap mena de coherència estratègia: ‘Seguim movent-nos en una fase inicial d’excitació per les noves tecnologies, però sense acabar d’articular una vertadera ’societat on-line‘. I en aquest context, es demana: De què serveix invertir esforços en una tecnologia 2.0 sense tenir clar quin és l’objectiu que es persegueix?
Toni Mascaró va admetre que molta gent i moltes empreses s’apunten a les xarxes socials per donar-se-les d’innovadors però després les abandonen. Això és perdre temps i diners. Mascaró considera que les empreses fan un ús tan erroni de les noves tecnologies que només que una en faci un ús correcte, deseguida en treu avantatges.
Bernart Guitart, per la seva banda, va defensar l’ús que es fa d’aquests nous dispositius virtuals: Dinamitzar les xarxes serveix per aportar un valor afegit d’informació i de resolució de problemes. Segons Guitart, esdevenen ‘ideágores’ o projectes de coneixement molt útils, no són una simple moda, i l’experiència amb aquesta mena de xarxes demostra l’eficàcia. El problema és que moltes empreses es mouen més lentament que la gent i no en fan un bon ús.
Eduard Díaz (Cercablocs), Pere Fontanals (Bagesfera), Daniel Garcia (Penedesfera), Jaume Ortí (Xarxa de Blocs Sobiranistes), Carme Pla (Ebresfera), Josep Barri (Maresmesfera) i Oriol Ferran (Arenyautes) van ser els ponents de la taula dedicada a les Xarxes Catosfèriques, que va obrir la sessió de diumenge de les Jornades.
El debat va girar entorn del sentit que te l’existència de les xarxes d’àmbit local o afinitat política. Algunes, nascudes després de les primeres Jornades de la Catosfera, van crear-se per la necessitat de tenir constància dels temes que es debatien en una comarca concreta. Altres van sorgir per la necessitat dels seus actuals membres de compartir projectes virtuals o aficions determinades. En tot cas, les xarxes han proliferat i les presents a les Jornades passaven, la majoria, dels cent membres cadascuna.
Els ponents també van coincidir a assenyalar que malgrat ésser portaveu d’unes xarxes totes elles prou consolidades, actualment, amb la irrupció de les xarxes socials de l’estil Facebook o Twitter, viuen amb incertesa cap a on anirà la tendència virtual. Algunes han sabut combinar l’assessorament tècnic dels seus membres amb la pedagogia i la formació internàutica.
Altres es mantenen fidels a l’esperit inicial, fent de les trobades presencials annuals el pal de paller de tota la resta d’activitats. En tot cas, les xarxes catosfèriques segueixen creixent i permeten un acostament a gent amb inquietuts similars i Facebook o Twitter, simplement, són vistos com un complement als ja tradicionals blocs. Per tant, les xarxes catosfèriques es mantenen atentes als nous avenços tecnològics, malgrat l’exigència que això suposa d’estar pendent de les noves aplicacions.
La taula ‘Catalunya i lideratge social‘ va reunir una ponència de luxe: Víctor Alexandre, Enric Canela, Josep Sort, Xavier Mir i Àngel Colom. Moderats per Marc Arza.
El debat va girar a l’entorn de l’éxit de la manifestació dels ‘10.000 a Brusel·les’, esdeveniment que va iniciar-se a partir d’una idea generada en un bloc. Per Enric Canela, va ser la combinació de l’impacte de la xarxa i el boca a boca social el que va fer possible la trobada, i va assegurar que ‘els moviments socials poden impulsar el camí cap a l’autodeterminació des de la xarxa’.
Àngel Colom, en canvi, malgrat reconèixer que les xarxes a Internet tenen molts aspectes positius, va alertar que també tenen el perill de l’immobilisme. ‘Iniciatives com la dels 10.000 a Brusel·les son positives, perque van gestar-se a les xarxes virtuals però van incidir en la realitat’.
El blocaire Xavier Mir es va preguntar en què consistia el lideratge virtual i va contestar-se que per a ell és quan algú connecta amb la gent. En aquest sentit, va constatar que la xarxa és un bon recurs per connectar, tal i com va fer Barack Obama amb el seu electorat. Mir va assegurar que el ‘We Can’ català passarà per la xarxa i serà independentista.
També Josep Sort va lloar el dinamisme que te l’independentisme a la xarxa i va concloure que Internet és un àmbit més per continuar la lluita social per la llibertat del país: ‘L’independentisme 2.0 està tenint més energia i dinamisme que no pas l’independentisme no-virtual‘.
Finalment, Víctor Alexandre, va afirmar que l’arribada d’Internet equival ‘al descobriment d’un nou continent’. La xarxa és ‘un territori inexplorat i lliure’. Per l’escriptor, els catalans tenim molta més visibilitat al món gràcies a l’existència d’Internet. A més, la llibertat que possibilita la xarxa fa que sigui ‘una provocació pel poder, donat que de moment, no la poden controlar i l’independentisme, d’això se’n beneficia’.
Carlos Mantero (Nuroa.es), Joan Jimenez (Branding i comunicació 2.0) i Dolors Reig (Consultoria 2.0) van trobar-se i compartir parers a la taula ‘Crítica i futur‘, en un debat obert i apassionat sobre el futur dels blocs i les xarxes socials. Algunes de les afirmacions que es van poder escoltar giraven a l’entorn de la possible substitució per part de les xarxes, com ara Facebook o Twitter, dels ja tradicionals Blogs.
Mentre uns ponents, com ara Dolors Reig, i alguns assistents defensaven la supervivència de les bitàcoles, amb una presència de 4,9 milions només a l’estat espanyol, altres apuntaven la vitalitat de les xarxes socials: ‘Les xarxes han arribat a ciutadans de totes les edats i han incorporat gent nova que després, a acabat aplicant altres eines virtuals‘. En tot cas, el debat amb el públic va girar a l’entorn d’algunes incognites: ‘Morirà el blog?’, ‘Es poden generar continguts de qualitat amb només 40 caracters?’ El temps ho dirà.
Tres empresaris tecnològics, blocaires consagrats tots ells, van compartir la taula ‘Emprenedors 2.0‘: Carlos Blanco (First Tuesday), Didac Lee (Inspirit) i Marc Vidal(Cink). En moments de crisi, el negoci possible passa per Internet. En això han coincidit els tres ponents.
Didac Leeva assegurar que la crisi estava provocant que elsnegocis ‘on-line’ funcionessin millor que mai. Per a ell, crisi significa canvi. Tanmateix, va advertir que calia que fóssin empreses rentables, però també sostenibles i interessants: ‘Cal tenir passió per el que estas fent’. Lee, en aquest sentit, va definir el concepte emprenedor com ‘la capacitat de convertir una idea en una cosa tangible’. I això, Internet ho permet.
Seguint el fil, Carlos Blanco va recomanar als nous emprenedors que utilitzin la xarxa i hi participin activament, aprofitant per assistir a tota mena de meetings per tal de concebir, compartir i millorar projectes. També va advertir que quan es decideixin a iniciar un projecte, actuin primer en un país, i no pas en cinc a la vegada. (+ sobre la ponència de Carlos Blanco)
Marc Vidal, per la seva banda, va donar proves que és possible crear empreses a internet amb un capital inicial de 3.000 euros. ‘Si la idea és bona funcionaran’. També va recomanar no abandonar si no assoleixen els exits esperats: ‘Jo m’he arruinat dues vegades, però això només ha servit per motivar-me encara més a iniciar nous projectes’.
El món polític s’haurà d’adaptar a les noves aportacions virtuals. En això van coincidir els quatre experts que van comptarir la taula ‘Política als Social Media’: Alana Moceri (Presidenta del Partit Demòcrata a Espanya i experta en activisme politic), Antonio Gutiérrez Rubi (Expert en comunicació política), José A. Donaire (Diputat PSC) i Albert Batalla (Alcalde de la Seu d’Urgell i Diputat CDC).
Per Gutierrez Rubi, la política 2.0 esdevindrà més contractual, amb compromisos concrets i a curt termini en contraposició a les grans apostes a llarg termini de la política actual. Serà un exercici transversal que es donarà a conèixer a través d’un missatge més directe i fresc.
Alana Moceri , per la seva banda, va veure la futura política 2.0 en l’aposta de Barak Obama per les noves xarxes socials i en l’ús innovador que el seu equip va fer d’Internet. ‘Obama es va preocupar per comunicar-se per la gent. I ho va fer d’una manera sincera i transparent. Per posar un exemple, va citar el fet que el mateix dia que era investit, va canviar la web de la casa blanca. Moceri també va destacar que l’utilització actual que el gabinet d’Obama fa de la xarxa, un cop guanyades les eleccions, també mereix ser estudiat, perquè és del tot innovador.
Albert Batalla va parlar-nos de la seva experiència diària com a polític 2.0, que utilitza la xarxa i els seus dispositius per comunicar-se amb la gent i com una ajuda més per avançar. Va criticar el mal ús que fan alguns polítics de les eines 2.0, quan abandonen els seus blocs despres de les eleccions i va assegurar que mantenir aquests espais virtuals és un afegit molt valuós per copsar el termometre social. Finalment, va defensar la necessitat d’un ‘diàleg multidireccional entre els polítics i els ciutadans’ sense caure en ‘l’error de tancar-se en el món 2.0 i no sortir al carrer’.
Finalment, José A Donaire va assegurar que internet ens acostarà a la democràcia deliberativa, més que no pas a la democràcia participativa. També va constatar que la xarxa possibilitarà que el codi ideológic privat de molts polítics i ciutadans es replantegi i qüestioni davant els codis ideológics generals tradicionals. ‘Els polítics 2.0 no poden seguir fent política convencional amb eines 2.0′. segons Donaire, els ciutadans poden pressionar els polítics per a que donin el pas i obrin la democràcia a la política 2.0, afavorint els espais de debat polític virtual.
La segona jornada de la CDigital, la trobada de blocaires catalans que ha tingut lloc a Granollers, ha tractat aquest dissabte 28 la construcció de diverses realitats a través dels blogs, a més de confirmar la crisi dels mitjans tradicionals i el qüestionament dels periodistes. També hi ha hagut temps per parlar de les noves possibilitats que ofereixen els telèfons mòbils i per analitzar què suposa oferir televisió a través d’Internet, pel que fa a les noves estructures però també en els nous continguts. Els ponents van ser Jaime Estévez (Ágora news), Saül Gordillo (ACN) i Jennifer Woodard (Vivir Latino.com), moderats per Daniel Solano (Poliblocs).
Els tres ponents van coincidir en les diverses visions que es poden donar d’una mateixa realitat depenent del mitjà que les elabori i el format que s’esculli. Fins el moment, les informacions s’han generat per satisfer els mitjans tradicionals, però les agències ara comencen a treballar contiguts exclusivament per a Internet perquè s’han adonat que tot conflueix envers la xarxa.
Jennifer Woodard, per la seva banda, va fer incís en la importància de les identitats culturals per diferenciar-se i arribar a un públic concret que ja no té perquè creure la realitat que dibuixen els mitjans oficials. En aquest sentit, ‘Vivir Latino’ ofereix al públic llatí que viu als Estats Units les informacions i opinions des d’un punt de vista completament diferent dels medis angloparlants.
Al video podeu fer un petit tast del que va donar de si la ponència.
El debat sobre el futur de la televisió a Internet va tenir el seu espai a les Jornades a la taula ‘Blog TV‘, que va reunir Gina Tost (Balzac TV), Susana Alosete (La Chica de la Tele) i Xavier Muñoz (Munyoki). Els ponents van destacar que la televisió a la xarxa la configura l’espectador: ‘La graella de programació la fa el mateix usuari, a diferència d’altres mitjans. I això ha de permetre una millor administració del temps lliure i d’oci dels espectadors’. A més, Susana Alosete va assegurar que el fet que la televisió ja pugui ser vista des de l’ordinador i els dispositius mòbils ens permet una millor administració del temps lliure i d’oci dels espectadors. Internet obre la possibilitat a més opcions de diversió però ens podem trobar amb la sorpresa que la gent esculli veure tonteries més que no pas grans continguts.
Gina Tost, per la seva banda va comparar la televisió tradicional amb la nova televisió 2.0 i va concloure que la producció en televisió virtual és molt més barata, més àgil, més flexible i finalment, més senzill: ‘Es com conduir un transatlàntic o una barca fora borda’. Gina considera que tots aquests avantatges afavoreixen que Internet ja sempre vagi per davant de la televisió tradicional.
Finalment, munyoki, va parlar-nos del seu cas personal. El videobloggin, per a ell, és una afició apassionant que l’absorbeix per complert. Però tot té un límit. S’ha autoimposat unes limitacions que intenta controlar, donat que la seva familia se’n resenteix. Ens assegura que gaudir del videobloging sempre és millor si es pot controlar.
Nacho Campos (Alvina), Albert Cuesta (CanalPDA) i Xavier Tarrés (eSabadell.mobi) van analitzar l’evolució dels dispositius mòbils (Taula Blogomòbil) per intentar dibuixar el recorregut que, en un futur immediat, protagonitzaran a les nostres vides.
Deixant de banda que l’Iphone és l’smartphone de moda i que els Netbooks són els ordinadors que creixen en vendes en aquests moments, Albert Cuesta, va preveure que el camp de les aplicacions per a aquests nous aparells determinarà canvis en molts camps: ‘Tots els diaris estan fent grans esforços per adaptar els seus formats als nous dispositius mòbils perquè saben que el futur del seu negoci passa per aqui’. Els ponents també van coincidir en que el preu de l’accés mòbil a internet ja no és un obstacle.
Per Nacho Campos, dir que totes aquestes innovacions modificaran molts dels nostres hàbits no són cabòries mentals. Els canvis ja estan aquí i afectaran a totes les capes socials. Per aquest motiu, les administracions multipliquen els esforços en aquest camp: L’administració perseguirà als ciutadans, i no pas a l’inrevès. I en aquest sentit, l’e-government adaptarà l’administració al nou estil de ‘vida nómada’ dels seus ciutadans. Els dispositius mòbils són els únics que mantenen connectats els ciutadans en el temps i l’espai.
Per acabar, Xavier Tarrés va presentar el projecte esabadell.mobi, que dota a la ciutat de Sabadell d’una tecnologia pionera a l’estat en comunicació de l’administració amb els ciutadans mitjançant dispositius mòbils 2.0. Esabadell permet que l’usuari consulti webs i agendes oficials de l’Ajuntament, permet la cerca amb geodispositius de serveis de la vila, permet realitzar tramitacions oficials i a més incorpora mecanismes de selecció del contingut mitjançant missatges SMS al seu mòbil o PDA. Esabadell.mobi també inicia la relació del govern local amb les xarxes socials presents a internet.
